Especialitats

Síndrome Metabòlica

Què és la síndrome metabòlica?

La síndrome metabòlica inclou la presència de diversos factors de risc cardiovascular. Per exemple, la pressió arterial alta aïllada és una condició seriosa, però quan es combina amb alts nivells de glucosa en dejú i obesitat abdominal parlem de la síndrome metabòlica.

La síndrome metabòlica afecta al voltant del 35 per cent dels adults i els col•loca en major risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i diabetis. Les causes subjacents de la síndrome metabòlica són l’obesitat, el sobrepès, la inactivitat física i factors genètics que afavoreixen la resistència a la insulina.

Quins són els factors de risc?

La síndrome metabòlica es produeix quan una persona té tres o més dels següents factors:

• Obesitat abdominal.
• Triglicèrids > 150 mg/dl.
• Colesterol HDL < 40 mg /dl en homes o de 50 mg/dl en dones.
• La pressió arterial sistòlica > 130/85 mmHg.
• La glucosa en dejú > 100 mg/dl.
• Resistència a la insulina o intolerància a la glucosa (l’organisme no pot usar adequadament la insulina o sucre a la sang).

¿Com es prevé o es tracta la síndrome metabòlica?

Tot i que la síndrome metabòlica és una malaltia greu, poden reduir-se els seus riscs de manera significativa baixant el pes, augmentant l’activitat física i seguint una dieta saludable. A més, es recomana controlar la pressió arterial, els nivells de glucosa i nivells de colesterol en sang sota supervisió mèdica.

Diabetis Mellitus

“Últimament noto que tinc molta set, orino molt i he perdut molt pes.”

Què és la diabetis?

La Diabetis Mellitus és una malaltia crònica que es manifesta quan l’organisme perd la seva capacitat de produir o utilitzar correctament la insulina. La insulina és una hormona que es fabrica en el pàncrees i que controla els nivells de sucre (glucosa) en la sang. Com a resultat, apareixen nivells elevats de glucosa en la sang.

Hi ha dos tipus principals de diabetis:

• Diabetis tipus I: està causada per una reacció autoimmune que altera la capacitat del pàncrees de produir insulina.
• Diabetis tipus II: l’organisme pot produir insulina però, o bé no és suficient, o l’organisme no respon als seus efectes. Els factors de risc que la indueixen són l’obesitat, la mala alimentació, el sedentarisme i antecedents familiars.

Quins són els símptomes de diabetis?

Els símptomes habituals de la diabetis són principalment l’augment de set, l’augment de gana i miccions freqüents i abundants. A més, presenten sequedat de boca, cansament, pèrdua de pes ràpida, pèrdua de visió, infeccions recurrents i retard en la cicatrització de ferides.

Quines són les complicacions d’una diabetis mal controlada?

Els diabètics tenen un major risc de desenvolupar malalties que afecten el cor, les artèries, la visió, els ronyons i els nervis.

Com es tracta la diabetis?

La diabetis tipus I ha de ser tractada amb insulina.
La diabetis tipus II podria controlar-se amb fàrmacs antidiabètics orals i/o insulina.

El tractament intensiu de la diabetis i dels factors de risc (colesterol, sobrepès, hipertensió) són la mesura més eficaç per prevenir el desenvolupament de futures complicacions vasculars.

Com prevenir la diabetis tipus II i les seves complicacions?

Mantenir un pes corporal saludable i un estil de vida actiu són les mesures més importants en la prevenció del desenvolupament de la diabetis tipus II.

És important l’alimentació en el control de la diabetis?

La teràpia nutricional constitueix una part fonamental en les cures i tractament de la diabetis.

El suport nutricional no sols consisteix en aconseguir uns nivells de glucosa propers a la normalitat sinó també en facilitar els nivells òptims de greixos i calories adequades per mantenir el pes corporal. Amb això, s’aconsegueix un millor control metabòlic i una reducció de les complicacions.

He de controlar la dieta si ja estic en tractament amb insulina?

L’alimentació és una part molt important del tractament de la diabetis, tant en la Diabetis tipus I com en la Diabetis tipus II. En ambdós casos la dieta serà un factor protector de les possibles complicacions i malalties associades.

En la diabetis tipus I, la teràpia nutricional haurà de complementar la pauta d’insulina per mantenir els nivells de sucre propers a la normalitat i evitar futures complicacions vasculars.

Obesitat i Sobrepès

“Tots em recomanen que perdi pes, el metge, la família, els amics… però em sento bé amb mi mateixa, tal i com sóc jo”.

L’obesitat és un problema estètic?

L’obesitat és més que un tema estètic. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l’obesitat com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut.

Es tracta d’un factor de risc cardiovascular molt important que pot provocar nombroses malalties i patologies com la diabetis, malalties coronàries, apnees del son, problemes articulars i respiratoris.

Quin ha de ser el meu pes adequat?

L’índex de massa corporal (IMC) és una relació entre el pes i la talla d’un individu utilitzat freqüentment per identificar el sobrepès i l’obesitat en els adults. Es calcula dividint el pes d’una persona en quilos pel quadrat de la seva talla en metres (Kg/m2).

El valor obtingut aplicant la fórmula s’interpreta de la següent manera:

• IMC < 18,5: Baix pes
• IMC 18,5-24,9: Normopès
• IMC 25-29,9: Sobrepès
• IMC 30-34,9: Obesitat tipus I
• IMC 35-40: Obesitat tipus II
• IMC > 40: Obesitat o mòrbida

Així, una persona de 1,72 metres d’alçada, en funció del seu pes, pot estar amb normopès (pes 70 Kg) o una obesitat (pes 100 Kg).

Què he de fer si sóc obès i desitjo solucionar-ho?

El primer pas sempre és la prevenció. No arribar a l’obesitat serà el millor tractament. Per això és important adquirir uns hàbits alimentaris i un estil de vida saludable el més aviat possible, des de la infància.

Es precisa una educació nutricional i alimentària. Evitar preparacions calòriques, aliments ensucrats i/o rics en greix i, potenciar el consum de vegetals i fruita.

Sempre que parlem del tractament de l’obesitat no hem d’oblidar l’activitat física, donat que la combinació de dieta-exercici constitueix la base del tractament contra l’obesitat.

Malalties Tiroïdals

“En el mirall em vaig veure un bony en el coll. El meu metge pensa que podria tractar-se d’un nòdul tiroïdal”.

Què és un nòdul tiroïdal?

El nòdul tiroïdal és un creixement anormal de les cèl·lules tiroïdals formant una massa tumoral. Tot i que la gran majoria de nòduls són benignes, sempre es recomana una avaluació clínica periòdica per descartar un desenvolupament cancerígen en la tiroide.

Quins són els símptomes d’un nòdul tiroïdal?

La majoria dels nòduls tiroïdals no ocasionen cap símptoma. Alguns pacients poden manifestar dolor en el coll, la mandíbula o l’oïda, dificultat per empassar, pessigolles a la gola, o dificultat respiratòria.

Com es diagnostica el nòdul tiroïdal?

Es palparà la tiroide per detectar un augment de la mida, presència de nòduls aïllats o múltiples nòduls.

Una analítica sanguínia mostrarà la quantitat d’hormona tiroïdal (tiroxina o T4) i hormona estimulant de la tiroide (TSH) que indicarà el funcionalisme tiroïdal.

Una ecografia tiroïdal determinarà les característiques i mida del nòdul. De vegades, s’indicarà una punció del nòdul per analitzar la seva tipologia cel·lular.

En cas d’hipertiroïdisme associat, podria ser recomanable una gammagrafia tiroïdal.

Com es tracten els nòduls tiroïdals?

Els nòduls que mostren cèl·lules cancerígenes o en els que es sospita una malignitat potencial, haurien de ser eliminats quirúrgicament.

Qualsevol nòdul tiroïdal que no sigui extirpat haurà de ser vigilat detalladament, amb un examen clínic i/o ecogràfic del nòdul d’entre 6 a 12 mesos.