Especialidades
Nefrologia
Estem al seu servei per prevenir, diagnosticar i tractar patologies o simptomatologies relacionades amb la seva funció renal:
Infecció urinària
“Durant els darrers dies vaig al bany amb molta freqüència. Quan orino noto coïssor, picor, dolor i surt tenyida de sang.”
Què són les infeccions urinàries?
Infecció causada generalment per bactèries en orina.
On es localitza la infecció?
Quan la infecció es situa en la bufeta, origina cistitis. El pacient refereix una major freqüència en orinar, sensació contínua de desig d’orinar i/o sensació de no buidar completament la bufeta, així com dolor o coïssor durant la mateixa. En ocasions pot aparèixer sang a l’orina (hematúria).
Si el pacient presenta febre, pot ser que algun òrgan estigui afectat per la infecció.
- En el cas dels homes, pot tractar-se d’una infecció de pròstata (Prostatitis aguda).
- En el cas que el ronyó sigui l’òrgan afectat acostuma a presentar febre elevada, esgarrifances, dolor lumbar i malestar general (Pielonefritis aguda).
Per quina via entren els gèrmens?
Normalment l’entrada més freqüent dels gèrmens és a través de la uretra, des de la qual ascendeixen fins a la pròstata, la bufeta i els ronyons. Això explica que las dones presenten més infeccions que els homes, donat que la longitud de la uretra es més curta. Un altra entrada menys habitual és la sanguínia.
L’activitat sexual, el restrenyiment i la retenció d’orina estan també relacionades amb l’aparició d’infeccions.
Quins factors poden predisposar a tenir infecció?
La instrumentació amb l’ús de sondes vesicals, la presència de litiasi renal (càlculs), la immunosupressió o la diabetis mellitus són alguns factors que predisposen a l’aparició d’infeccions d’orina.
De quina manera poden detectar-se?
Mitjançant el cultiu d’orina.
Quins tractaments són els indicats?
Fonamentalment s’utilitzen els antibiòtics. Han d’instaurar-se de manera precoç i seleccionant el més òptim segons la sensibilitat i tipus de germen. Per això és molt important realitzar un cultiu d’orina abans de començar el tractament.
Varia l’aplicació del tractament?
Poden variar en funció de la localització de la infecció, l’edat del pacient, el tipus de germen causant i la seva recurrència. Es recomana fer tractaments complets amb les dosi adequades.
En dones amb infecció recurrent i no complicada, quin tractament s’aconsella?
En cas de dues o més infeccions en sis mesos, el tractament pot incloure tres alternatives: tractament supressiu amb antisèptics urinaris (nabius vermells, furantoina, etc), profilaxi postcoital o tractament esporàdic.
En què consisteix el tractament profilàctic?
És l’administració d’un antisèptic antibacterià a dosi baixes mitjançant una presa diària i durant un temps prolongat. Permet que en el transcurs del tractament el pacient es trobi lliure de malaltia.
Per la seva salut: davant de qualsevol símptoma urinari es recomana anar al metge immediatament.
Prostatitis
“He tingut febre alta, dolor a la part baixa de la panxa i les meves relacions sexuals han canviat. Sí, últimament també m´he d’aixecar per les nits a orinar.”
Què és la prostatitis?
Infecció localitzada a la pròstata caracteritzada per l’aparició de febre alta i trastorns urinaris com dificultat en la micció o dolor en sòl pelvià (perineu). S’identifica per la inflamació de la pròstata i elevació del PSA en sang (antigen prostàtic específic).
Segons el tipus d’infecció, la prostatitis pot ser:
- Bacteriana aguda: infecció prostàtica aguda.
- Bacteriana crònica: infecció prostàtica freqüent.
- Abacteriana crònica: no implica una infecció però genera dolor pelvià durant més de tres mesos i símptomes a l’orinar o durant les relacions sexuals.
Quins són els símptomes?
- Major freqüència i dolor en la micció.
- Febre, mal estat general i dolor perineal que puja fins al pubis, cara interna de les cuixes, regió lumbosacra, escrot i penis.
- Disminució del desig sexual, pèrdua total o parcial de l’erecció, ejaculació precoç o dolorosa, infertilitat o sang en el semen.
Per la seva salut: davant de qualsevol símptoma urinari o pelvià es recomana consultar al metge immediatament.
Llegir més
Com es fa el diagnòstic?
Amb la història clínica, exploració física i proves diagnòstiques (cultiu d’orina, cultiu de semen, determinació de PSA i ecografia reno-vèsico-prostàtica). De vegades es recomana una biòpsia de pròstata.
Quin és el tractament?
- Prostatitis aguda: cal emprar antibiòtics específics dirigits contra els bacteris identificats pel cultiu. En els casos greus s’administra per via intravenosa o intramuscular. El tractament acostuma a durar entre 4 i 6 setmanes.
- Prostatitis crònica: antibiòtics potents que penetren en el teixit prostàtic. El tractament sol durar entre 6 i 12 setmanes.
Còlic nefrític per litiasi renal (càlculs renals)
“Aquest matí he tingut un dolor brusc i intens en els ronyons reflectit cap la part engonal, acompanyat per marejos i vòmits. El dolor és tan intens que no puc estar quiet.”
Què són els càlculs renals?
Els càlculs renals es produeixen per l’aparició de materials sòlids (precipitacions de sals) en l’aparell urinari i que es coneixen com pedres al ronyó.
Per què es formen els càlculs renals?
Les causes són múltiples i variades: la baixa ingesta hídrica, infeccions, alteracions genètiques, l’estrès, alteracions anatòmiques del ronyó, factors relacionats amb l’alimentació, etc.
Per això es recomana beure molta quantitat d’aigua i evitar una dieta rica en sal, així com, restricció de certs aliments segons el tipus de càlculs.
Hi ha diferents tipus de càlculs?
Els càlculs urinaris poden agrupar-se en diversos tipus: oxalat càlcic (els més comuns), fosfat càlcic, àcid úric, cistina, infecciós i medicamentós.
Per determinar el tipus exacte de càlcul i poder establir el tractament més adequat es recomana l’estudi del mateix (examen cristal·logràfic) o realitzar un estudi metabòlic.
Quins són els símptomes més freqüents?
El símptoma més freqüent en el còlic nefrític és el dolor agut en la zona renal o lumbar, produït quan la pedra es desprèn del ronyó i baixa per l’urèter. És un dolor molt intens, limitant i generalment acompanyat de marejos, nàusees i vòmits.
Quines són les conseqüències d’un còlic nefrític?
La pedra, al baixar per l’urèter pot produir una obstrucció en el trànsit de l’orina, ocasionar infeccions greus, alterar l’anatomia renal, reduir el filtrat renal i perjudicar irreversiblement el ronyó.
Per la seva salut: davant de qualsevol símptoma urinari o lumbar es recomana anar al metge immediatament.
Llegir més
Quins tractaments s’utilitzen actualment?
En la majoria dels casos es necessiten antiinflamatoris i analgèsics.
En alguns casos la pedra s’expulsa de forma natural.
En altres, és necessària la medicació específica per afavorir l’expulsió. Quan la pedra és de gran dimensió i no pot eliminar-se, poden utilitzar-se ones de xoc que la fragmenten (Litotrícia).
En casos excepcionals poden ser necessàries la cirurgia endoscòpica, laparoscòpica o oberta.
Quines mesures de prevenció existeixen?
És important una dieta baixa en sal i beure dos litres diaris d’aigua. Així mateix és recomanable viure una vida sense estrès, evitar el tabac, alcohol i descansar bé.
En alguns casos, segons el tipus específic de càlcul, es recomana evitar aliments rics en oxalats (espinacs, remolatxa, etc.), àcid úric, calci i dietes pobres en proteïnes animals.
Quines mesures s’han de tenir present els pacients que ja ho han patit?
És aconsellable analitzar les pedres expulsades i realitzar un estudi metabòlic que ajudarà a establir la millor opció terapèutica.
Insuficiència renal
“En la darrera analítica de control em van detectar un desgast en el funcionament dels ronyons. És greu? Acabaré en diàlisi?”
Què és la insuficiència renal?
És la pèrdua de funcionament dels ronyons que comporta una disminució en la capacitat d’eliminar les substàncies tòxiques acumulades en la sang.
Els factors que afavoreixen la seva aparició són múltiples i variats: diabetis, hipertensió arterial, edat avançada, trastorns immunològics, problemes renals i/o hepàtics de base, infeccions cròniques, escassa ingesta d’aigua, consum crònic d’antiinflamatoris, etc.
Quines poden ser les causes?
- Pre-renal: per disminució de l’arribada de sang als ronyons (hemorràgies, pèrdues gastrointestinals com els vòmits o diarrea, insuficiència cardíaca).
- Vasculitis: glomerulonefritis o inflamació immunològica dels glomèruls renals.
- Hipertensió arterial maligna.
- Hereditàries: poliquistosi renal.
- Neurotòxics: ús de fàrmacs que causen toxicitat renal en la seva eliminació per l’orina.
- Post-renal: per obstrucció de les vies urinàries (hipertrofia prostàtica, càlculs, càncer de pròstata).
Quins són els símptomes més freqüents?
L’acumulació de substàncies tòxiques en la sang poden produir diferents símptomes en diferents òrgans o sistemes del nostre cos.
- Gastrointestinal: nàusees, pèrdua de gana i vòmits.
- Alteracions en sang: anèmia, alteració dels leucòcits i trastorns de la coagulació.
- Cardiovascular: hipertensió arterial, arítmies i insuficiència cardíaca.
- Neurològica: disfunció cognitiva progressiva, síndrome de cames inquietes i alteracions de la sensibilitat o dolor en les extremitats.
- Hormonal: reducció en la generació d’espermatozoides i impotència. Alteracions en el cicle menstrual i amenorrea (falta de menstruació).
- Osteomuscular: dolor ossi i fractures per alteració en la formació i destrucció de l’os.
- D’electròlits: alteracions del potassi, sodi, fòsfor i calci.
- Dermatològica: color palla de la pell.
Llegir més
Com es diagnostica?
Es diagnostica mitjançant anàlisi de sang i orina, ecografia abdominal i, de vegades, biòpsia renal ecodirigida per establir el diagnòstic definitiu.
Com es tracta?
El fracàs renal agut, en ocasions, és reversible i s’ha de tractar específicament la causa desencadenant. Quan el desgast renal porta temps instaurat no acostuma a recuperar-se (crònic).
S’administren sèrums per via endovenosa per evitar situacions de deshidratació, transfusió sanguínia, col·locació de sonda/catèter en cas d’obstrucció, medicaments immunosupressors, etc.
Ha de reduir-se el consum de sal i proteïnes, així com dels aliments amb fòsfor (llet, pa, etc.) o amb potassi (fruites i verdures).
Quins tractaments farmacològics són els més indicats?
- Diürètics (eliminen potassi i aigua).
- Vitamina D activa (controla l’augment de l’hormona paratiroïdal i afavoreix la mineralització de l’os i reabsorció de calci).
- Eritropoietina (productora de glòbuls vermells i ferro).
Quins tractaments substitutius de la funció renal existeixen actualment?
Si no respon al tractament convencional s’han de plantejar mesures invasives:
Hemodiàlisi: elimina toxines i líquid mitjançant una fístula artèrio-venosa que fa passar la sang per un filtre artificial. Es realitza en sessions periòdiques d’entre 3 i 4 hores de durada cadascuna (tres vegades per setmana).
La diàlisi peritoneal: es caracteritza per usar la membrana del peritoneu que embolica els òrgans abdominals per eliminar toxines i líquid. Precisa la implantació d’un catèter que comuniqui el peritoneu amb l’exterior per poder introduir líquid de diàlisi dins de l’abdomen. Es realitza a domicili. Ha de practicar-se de tres a quatre vegades al dia.
El trasplantament renal: tant d’òrgans de donant viu, com de donant mort.
Nefropatia diabètica
“Fa anys que tinc diabetis i sempre m´ha estat molt difícil de controlar. M’han recomanat seguir controls per un especialista del ronyó. Per què?”
Què és la nefropatia diabètica?
Trastorn del ronyó secundari a la diabetis, generalment associada a d’altres factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial, hipercolesterolèmia i la pròpia predisposició genètica.
Per què es produeix la nefropatia diabètica?
El ronyó és l’encarregat de filtrar la sang per eliminar el seus productes tòxics. Aquestes deixalles seran expulsades a través de l’orina.
La diabetis lesiona el conjunt de petites arterioles responsables del filtrat condicionant una pèrdua de proteïnes a l’orina que afavoreix l’aparició de disfunció renal.
Factors que predisposen la nefropatia:
- Temps d’evolució de la diabetis.
- Hipertensió arterial.
- Mal control de la diabetis.
- Obesitat.
- Sedentarisme.
Quins són els primers símptomes que apareixen?
Els símptomes greus apareixen quan la funció renal està molt danyada. Entre les primeres destaca la poliúria (orinar molta quantitat) o l’escuma en l’orina (indicatiu de presència de proteïnes en l’orina). Per això han de realitzar-se de manera periòdica analítiques de sang i d’orina en tots els pacients, especialment als pacients diabètics.
Per la seva salut: davant qualsevol símptoma urinari es recomana anar al metge immediatament.
Llegir més
Com s’identifica?
Mitjançant anàlisi d’orina que demostra la pèrdua de proteïnes (proteïnúria) i la presència de retinopatia diabètica (detectada amb l’examen de fons d’ull).
Quan el dany és de gravetat, els ronyons poden deixar de funcionar provocant insuficiència renal, amb augment de les xifres de Creatinina i Urea en sang i disminució de l’índex de filtrat renal.
Quin és el tractament?
És molt difícil de revertir, motiu pel qual es recomana una detecció precoç. Així, és important controlar els factors de risc cardiovascular mitjançant una dieta pobra en sal i proteïnes, exercici físic i fàrmacs pel control de la pressió arterial, diabetis i colesterol.