Especialitats

Pacient Pluripatològic

“El meu pare té molts problemes: diabetis, hipertensió, bronquitis, infart, alteració dels ronyons i darrerament es cansa molt. Quina pot ser la causa? A quin especialista he de portar-lo?”

Quan es considera un pacient pluripatològic?

El concepte de pacient pluripatològic inclou un perfil de pacient cada dia més habitual. Amb la millora de l’esperança de vida de la població, és cada vegada més freqüent la presència de pacients que presenten combinació de patologies d’origen divers però que convergeixen cap a un mateix punt: el deteriorament progressiu del funcionament d’òrgans interns amb pèrdua de qualitat de vida i afectació de l’esperança de vida.

Quina es la funció del metge davant un pacient pluripatològic?

Si bé existeixen especialistes de cadascun dels òrgans interns, essent aquests imprescindibles per a una correcta avaluació i diagnòstic de les seves alteracions, és necessari establir un coordinador de tots aquests òrgans. Establirà el període de seguiment, tractament i valoració de les conseqüències de les patologies i dels efectes dels tractaments utilitzats sobre la resta d’òrgans.

Per què és convenient tractar-se per un especialista en Medicina Interna?

El pacient es beneficia de la possibilitat d’una valoració integrada de les diverses patologies mèdiques que presenten, minimitzant la necessitat de consultes repetides per diversos especialistes i millorant la coordinació de tractaments, proves complementàries i seguiment.

El metge internista amb experiència en l’estudi del camp de la pluripatologia, permet un apropament global al control del pacient, sense deixar de costat la coordinació amb la resta d’especialistes dels diversos aspectes inclosos en el camp de la Medicina Interna.

Pneumònia

“Fa dies que tinc tos, mucositat fosca i em costa molt respirar. Estic molt cansat i amb febre alta, no tindré una pneumònia?”

Què és la Pneumònia?

Consisteix en la infecció del parènquima o teixit pulmonar. És una malaltia freqüent que apareix predominantment durant les estacions hivernals. En algunes ocasions pot ser greu precisant ingrés hospitalari.

Què causa la Pneumònia?

Es tracta d’una infecció ocasionada per bactèries, predominantment el Pneumococ (Streptococcus pneumoniae). Altres possibles bactèries causants són el M.Pneumonía, C. Pneumoniae i Haemophylus Influenzae.

Es diferencien dos tipus de Pneumònia segons on s’agafi la infecció:

1. La Pneumònia extrahospitalària o adquirida en la comunitat: és aquella que s’adquireix fora de l’hospital. És la més freqüent en el nostre mitja.
2. La Pneumònia Intrahospitàlaria: aquella que el pacient ha adquirit dins de l’hospital.

Quin quadre clínic dóna la Pneumònia?

• Quadre típic: aparició brusca de febre superior a 37.8º i, tos seca o productiva amb esput purulent, dolor toràcic, esgarrifances i sensació de falta d’aire.
• Quadre atípic: aparició més lenta amb tos habitualment seca, molèsties en el tòrax, mal de cap, dolors musculars i articulars, nàusees, vòmits, diarrea, cansament.

Com es diagnostica una Pneumònia?

El quadre clínic o símptomes, l’exploració física i la realització d’una radiografia de tòrax permet visualitzar una àrea de condensació pulmonar o pneumònia, que pot afectar a segments, o a un o diversos lòbuls pulmonars.

Com es tracta una Pneumònia?

Como tota infecció, requereix mesures generals consistents en repòs, hidratació, expectorants o broncodilatadors i medicació per combatre la febre i el dolor (analgèsics, antiinflamatoris…).

Sent una infecció bacteriana cal tractar-se amb antibiòtics; l’inici del tractament ha de ser precoç i dirigit al bacteri causant identificat a través d’una analítica sanguínia o cultiu d’esput.

Una vegada iniciat el tractament antibiòtic s’hauria de fer una nova avaluació als 2-3 dies i una nova radiografia de tòrax als 10 dies.

Helicobacter Pylori

“A la meva mare li han detectat un bacteri a l’estómac. És greu?”

Què és l’Helicobacter Pylori (H.P)?

L’Helicobacter Pylori , és un bacteri que creix en la capa mucosa que recobreix l’interior de l’estómac. L’acidesa de l’estómac és un mecanisme de defensa vers els bacteris ingerits amb els aliments i es tracta d’un mitjà en el que és difícil el creixement bacterià. Tot i així, l’H.Pylori té capacitat per produir substàncies que neutralitzen els àcids i per adherir-se a zones de l’estómac on l’acidesa és menor.

Com es contagia o transmet l’HP?

Es creu que el bacteri H. pylori es propaga mitjançant els aliments i l’aigua contaminada o per contacte directe de boca a boca. La infecció per HP d’una persona augmenta el risc de contagi de la resta de membres de la seva família.

Quin quadre clínic dóna aquesta infecció?

En la majoria dels casos la infecció cursa sense símptomes.

En altres, pot manifestar-se en forma de: molèstia abdominal, mal de panxa, abdomen inflamat, cremors, sensació de plenitud després dels àpats. També poden presentar-se: nàusees, vòmits, canvi de color de la femta, úlceres bucals.

Com es diagnostica?

Mitjançant proves:

• Invasives: a través d’una gastroscòpia per obtenir una mostra de l’estómac per al seu estudi histològic. (Test de la Ureasa).
• No invasives: entre elles es troba la prova de l’alè que requereix beure un líquid i bufar en un petit tub. És el diagnòstic d’elecció per controlar la resposta al tractament antibiòtic.

Com es pot tractar aquesta infecció?

Es recomana un tractament eradicador del bacteri que consisteix en combinar dos antibiòtics associats a un protector gàstric.

Complicacions de l’H.Pyroli

Tot i que la infecció per H. Pylori no ocasiona malalties en la majoria de les persones infectades, pot ser el factor principal per al desenvolupament d’úlceres d’estómac i de l’intestí prim superior

Per altra banda, la colonització de l‘estómac amb H. Pylori es considera un factor predisposant a desenvolupar càncer d’estómac i limfoma gàstric.

Pòlips de colon

“Els pòlips són indicatius de càncer?”

Què és un pòlip de colon?

Un pòlip és un creixement anormal en la superfície del colon.

Qui pot tenir pòlips?

El major factor de risc és ser més gran de 50 anys o tenir antecedents familiars de pòlips o càncer de colon.

Factors predisposants són: la ingesta d’aliments grassos, tabaquisme, alcohol, sedentarisme o sobrepès.

Els pòlips de colon són cancerosos?

La majoria dels pòlips son benignes però alguns poden ser malignes o potencialment cancerosos. Habitualment els pòlips detectats durant les proves diagnòstiques són extirpats en el mateix acte i posteriorment analitzats.

Quins símptomes poden donar?

Normalment els pòlips solen ser asimptomàtics i detectats en colonoscòpies.

En alguns casos poden donar alguns símptomes com rectorràgies (sagnat pel recte), deposicions sanguinolentes, canvis en el ritme deposicional o, de vegades, per la presència d’anèmia o baixades de nivells de ferro.

Com es diagnostiquen els pòlips de colon?

Diverses proves complementàries ens permeten detectar l’existència de pòlips, però la tècnica d’elecció és la fibrocolonoscòpia amb sedació que, a més de ser diagnòstica, és terapèutica ja que permet la seva extracció i anàlisi anatomopatològic. Existeixen d’altres tècniques que poden visualitzar-los como l’ènema de bari i el TAC abdominal.

Anèmia

“Fa dies que em trobo molt cansada, feble, sense forces…”

Què és l’anèmia?

Consisteix en una concentració baixa d’Hemoglobina (Hb) en sang. Pot acompanyar-se d’altres paràmetres alterats, com poden ser la disminució de glòbuls vermells o hematies, o d’una disminució de l’hematòcrit.

L’hemoglobina és una proteïna dels glòbuls vermells que és rica en ferro i transporta l’oxigen a les cèl•lules de l’organisme.

Per què es produeix l’anèmia? Quines són les seves causes?

L’anèmia té com a causes principals:

• Anèmia ferropènica. És el tipus més comú i es produeix com a conseqüència de la carència de ferro.
• Anèmia per dèficit Vit B12 (Anèmia perniciosa). Vitamina fonamental en la producció de glòbuls vermells.
• Anèmia per malalties cròniques: ex. infeccions, càncer, trastorns inflamatoris i immunitaris.
• Anèmia hemolítica: el sistema immunitari destrueix els glòbuls vermells.
• Anèmia aplàsia idiopàtica: alteració de cèl·lules mares que s’encarreguen de la producció de les cèl·lules sanguínies en la medul·la òssia.

Així mateix, l’anèmia es pot produir per causes més genèriques, com un alimentació insuficient, hemorràgies importants, l’embaràs i com a resposta a alguns medicaments (ex. quimioteràpia).

Quins símptomes o signes dóna l’anèmia?

Poden ser molt variats depenent de la velocitat amb que apareix, la intensitat de la mateixa, l’edat, l’estat nutricional.

El quadre clínic pot cursar amb: fatiga, cansament, debilitat, pèrdua de gana i resistència física, falta d’aire, taquicàrdia, palpitacions, abatiment, falta de son, mareig, irritabilitat, …

Com es diagnostica?

La prova ideal per al diagnòstic consisteix en una anàlisi de sang en la que s’han de mirar paràmetres com l’hemograma (glòbuls vermells, l’hematòcrit), el ferro, els dipòsits de ferro, saturació de transferrina, àcid fòlic i vitamina B12.

Com s’ha de tractar una anèmia?

El tractament de l’anèmia dependrà del tipus, la causa i la gravetat de l’anèmia. L’objectiu serà incrementar el nivell d’oxigen que la sang és capaç de transportar, sigui amb l’augment de glòbuls vermells o de la concentració d’hemoglobina. Evidentment, caldrà tractar també la causa o malaltia que pugui haver provocat l’anèmia.

• En l’anèmia ferropènica o per falta de vitamines: s’indicaran suplements de ferro, Vitamina B12, Àcid Fòlic.
• Administració d’EPO: eritropoietina sintètica que ajuda a la medul·la òssia a fabricar més cèl·lules sanguínies. De gran utilitat en el control d’anèmies de causes renals i oncològiques.
• Transfusió de sang en situacions d’anèmia aguda per pèrdues importants de sang.
• Trasplantament de Medul·la: en casos més específics.