img-especialidades-ca

punt-blau-titols Especialitats

ico-equipo-cardiologia

Cardiologia

Estem al seu servei per prevenir, diagnosticar i tractar diferents patologies o simptomatologies cardiovasculars:

Risc cardiovascular. Arteriosclerosi

ico-testimoni-cardiologia“Els meus pares van morir d’un infart i em preocupa el meu colesterol alt. Tinc també risc de patir un infart?”

Per què conèixer el seu Risc Cardiovascular?

Les malalties cardiovasculars (MCV) constitueixen la primera causa de mortalitat de la població adulta. Ens referim a aquelles patologies relacionades amb el cor i les artèries de l’organisme. Les principals són la malaltia coronària i la malaltia vascular cerebral.

Les mesures de prevenció han aconseguit reduir la mortalitat de la MCV global. Per tant, és important identificar les persones que presenten un risc de patir esdeveniments CV de manera precoç per poder establir conductes terapèutiques que ajudin a reduir el seu risc potencial.

Com s’inicia la malaltia cardiovascular?

La malaltia cardiovascular s’inicia amb l’Arteriosclerosi. Es tracta de la formació de plaques de greix en la paret arterial (plaques d’ateroma) que afavoreixen una obstrucció progressiva interna de les artèries. Quan l’obstrucció és important poden aparèixer símptomes com l’angina de pit o l’infart de miocardi. Així mateix, si l’obstrucció afecta a l’arbre arterial cerebral apareixen símptomes d’embòlia cerebral.

Aquest procés inflamatori s’inicia a edats primerenques i poden passar dècades sense desenvolupar símptomes. No sabem quan es comencen a endurir les nostres artèries ni quan s’inicia el trombus que pugui obstruir-les. Per això és recomanable la realització d’una revisió cardiovascular per identificar aquelles persones en risc de futurs problemes cardiovasculars.

Què afavoreix l’arteriosclerosi?

Els factors de risc cardiovasculars afavoreixen l’Arteriosclerosi. Mitjançant el seu efecte continu sobre la paret arterial aconsegueixen debilitar-la i faciliten l’entrada de colesterol per formar les plaques d’ateroma. Els principals factors de risc coronari són:

  • Factors No Modificables: edat i genètica.
  • Factors Modificables: tabac, colesterol, hipertensió arterial, diabetis mellitus, sedentarisme, obesitat i l’estrès.
Info :

Està vostè en risc de patir un infart?

Factors com tabac, diabetis, colesterol i pressió arterial afecten a la seva salut cardiovascular.
Determini el seu risc Cardiovascular amb un sol clic
×

Infart de miocardi / Angina de pit

ico-testimoni-cardiologia“Estava dormint plàcidament. Em va despertar un dolor al pit intens, asfixiant. Vaig notar una suor important i nàusees. Pensava que em moria. Ràpidament vam cridar una ambulància. Era un infart de miocardi. El tractament immediat em va salvar la vida”·

Com apareix la malaltia coronària?

Els dipòsits de colesterol a la paret arterial produeixen un procés inflamatori mitjançant la formació de plaques d’ateroma. Amb el temps, aquestes plaques poden créixer fins a l’interior de l’artèria coronària i provocar una obstrucció progressiva de la llum vascular que condiciona una falta de reg sanguini al múscul cardíac..

  • Quan l’obstrucció és completa i provoca mort cel·lular, ens referim a INFART DE MIOCARDI.
  • Quan l’obstrucció és parcial, parlem d’ANGINA DE PIT.

Quins són els factors de risc coronari?

Són els Factors de Risc Cardiovascular:

  • Factors No Modificables: edat i genètica.
  • Factors Modificables: tabac, colesterol, hipertensió arterial, diabetis mellitus, sedentarisme, obesitat i l’estrès.

Quins símptomes produeix?

Acostuma a manifestar-se com un dolor centre-toràcic, a nivell de l’estèrnum, generalment de caràcter intens, opressiu i associat a nàusees o vòmits. El dolor pot irradiar o reflectir-se en el braç esquerre, base del coll, mandíbules, canells o la regió dorsal. Tot i així, ocasionalment, pot presentar-se en altres localitzacions i associar-se a símptomes diversos com dificultat respiratòria, palpitacions o marejos. A l’infart, el dolor pot durar vàries hores mentre que en l’angina, acostuma a durar minuts.

Per la seva salut: davant de qualsevol símptoma d’alarma es recomana anar al metge immediatament.

Llegir més

Com es diagnostica la malaltia coronària?

Disposem de diverses eines diagnòstiques per a la interpretació dels símptomes:

  • Electrocardiograma: identifica possibles signes indirectes de falta de reg cardíac.
  • Anàlisi de sang de marcadors de lesió del múscul cardíac.
  • Ecocardiograma Doppler Color: permet visualitzar anomalies de la contractilitat cardíaca i quantificar el deteriorament de la funció contràctil després d’un infart.
  • Prova d’Esforç o Ergometria: presència de canvis a l’electrocardiograma (ECG) induïts per l’augment del consum d’oxigen suggestius d’obstrucció coronària.
  • TAC coronari o scanner: permet visualitzar de manera no invasiva l’anatomia de les artèries coronàries i detectar estenosi o lesions obstructives.
  • Ressonància cardíaca: quantifica el grau de cicatriu de l’infart, analitza el flux coronari i determina amb màxima precisió la morfologia i capacitat contràctil del múscul cardíac.
  • Cateterisme cardíac o coronariografia: avalua de manera invasiva l’anatomia coronària per analitzar el número, localització i grau d’obstrucció de lesions coronàries.

Quins tipus de tractaments existeixen?

En funció del diagnòstic es recomanarà el:

  • Tractament farmacològic.
  • Tractament intervencionista amb angioplàstia i/o stent coronari.
  • Tractament quirúrgic mitjançant la cirurgia de by-pass coronari.

Arítmies

ico-testimoni-cardiologia“Tinc palpitacions, el cor em dóna sobresalts…”
El batec cardíac es genera a l’aurícula dreta i a través d’uns impulsos elèctrics que circulen per unes fibres conductores, estimulant les cèl·lules d’aurícules i ventricles. La pèrdua de regularitat del ritme de batec cardíac són les ARÍTMIES.

Per què es produeixen les arítmies?

  • Factors Extrínsecs: aquells que exciten les cèl·lules cardíaques i afavoreixen l’estimulació d’impulsos elèctrics. S’inclouen: estrès, excitants (ex. cafeïna, cocaïna…), hormones (ex. alteracions tiroïdals), fàrmacs (ex. inhaladors respiratoris).
  • Factors Intrínsecs: produïts per alteracions estructurals del múscul cardíac secundaris a hipertensió arterial, infart de miocardi, miocardiopaties, etc.

Quins tipus d’arítmies es presenten?

Es classifiquen segons:

  1. Origen: en auriculars o ventriculars
  2. Freqüència cardíaca: en bradicàrdia (lenta) o taquicàrdia (ràpida)
  3. Periodicitat: en regulars o irregulars
  4. Persistència: en paroxístiques (temporals) o cròniques (permanents)

Quins símptomes produeixen?

Moltes arítmies poden cursar sense símptomes i passar desapercebudes, objectivant-se únicament en realitzar una exploració mèdica o electrocardiograma (ECG). En altres ocasions, poden acompanyar-se de símptomes com: palpitacions, cansament, dolor toràcic, dificultat respiratòria o mareig.

Per la seva salut: davant qualsevol símptoma dels indicats es recomana consultar al metge immediatament.

Llegir més

Com es diagnostiquen les arítmies?

Hi ha diversos mètodes diagnòstics:

  • L’Electrocardiograma (ECG): registra l’activitat elèctrica del cor. És la prova de referència, però té l’inconvenient que únicament registra en el moment de l’exploració.
  • Holter d’ECG ambulatori: registra l’activitat cardíaca durant 24 hores. S’utilitza per l’estudi d’aquelles palpitacions de curta durada que no permeten ser registrades amb un ECG.
  • La Prova d’Esforç o Ergometria: és d’interès per l’estudi de palpitacions relacionades amb l’esforç.
  • Estudi electrofisiològic: és una prova invasiva que estudia les arítmies amb un registre intracardíac obtingut a través d’un catèter. S’utilitza quan les palpitacions són molt simptomàtiques i no detectables pels mecanismes habituals.
  • Holter implantable: dispositiu implantat subcutàniament que permetrà el registre cardíac durant diversos mesos o anys. S’indica quan les crisi no són molt freqüents.

Quins tractaments poden realitzar-se?

En funció de l’origen i comportament de les arítmies s’indicarà:

  • Fàrmacs antiarítmics. Permeten el control de la freqüència cardíaca i/o reversió de les taquicàrdies agudes.
  • Fàrmacs Anticoagulants. Tractament complementari d’aquelles arítmies amb potencial tromboembòlic associat.
  • Ablació por Radiofreqüència. Prova invasiva que aplica energia tèrmica a través d’un catèter per eliminar definitivament el focus aritmogènic d’algunes taquicàrdies.
  • Implantació de Marcapassos. Dispositiu implantable que emet impulsos elèctrics externes davant de bradiarítmies o bloquejos de la conducció.
  • Implantació de Desfibril·lador Implantable. Dispositiu subcutani que emet xocs elèctrics per revertir arítmies associades a situacions extremes.

Síncope / Lipotímia

ico-testimoni-cardiologia“El telèfon em va despertar de la migdiada. Em vaig posar dret bruscament per contestar. Vaig notar un mareig intens i vaig caure de cop a terra. En poc temps em vaig despertar, el telèfon seguia sonant, em feia mal el cap de la caiguda.”

Què es una síncope?

Una SÍNCOPE o LIPOTÍMIA és una pèrdua de coneixement recuperada espontàniament en pocs segons o minuts. Pot presentar-se amb símptomes previs com el mareig o presentar-se de manera brusca i cursar amb traumatismes.

Quines són les causes i símptomes d’una síncope?

  • Síncope cardiològica: taquiarítmies, bloquejos transitoris, valvulopaties, miocardiopaties. Acostumen a presentar-se associades a dolor toràcic, palpitacions i/o esforços.
  • Síncope neurològica: infart cerebral, hemorràgia intracranial i epilèpsia. Signes suggestius són convulsions, relaxament d‘esfínters o símptomes propis d’embòlia cerebral (hemiplegia, trastorns de la parla).
  • Síncope vasovagal: són les més freqüents i ocasionades per descensos severs de la pressió arterial. Poden ser desencadenades per situacions determinades com: extracció d’anàlisi, dolor intens (ex. còlic renal), ambients calorosos (ex. metro, concerts…). Habitualment cursen amb mareig, sudoració freda, pal·lidesa cutània i pèrdua de visió.
Llegir més

Quines proves diagnòstiques s’han de sol·licitar?

  • Electrocardiograma
  • Ecocardiograma Doppler Color
  • Holter d‘electrocardiograma de 24 hores
  • Electroencefalograma
  • TAC cranial
  • Estudi electrofisiològic
  • Prova de la Taula Basculant

Quin tractament s’acostuma a aplicar?

Es defineix en funció de la causa de la síncope:

  • ELa síncope vasovagal acostuma a controlar-se amb mesures físiques (mitges elàstiques), mesures dietètiques (ingesta de sal) i si hi ha símptomes previs cal fer maniobres de contrapressió (estrènyer els punys, creuar les cames amb força). De vegades, si són molt freqüents, es recomana afegir mesures farmacològiques.
  • La síncope cardiològica pot precisar una actitud intervencionista amb tractament farmacològic, implantació de dispositius (marcapassos, stents coronaris, etc.) i/o cirurgia cardíaca (by pass coronari, recanvi valvular.)
  • La síncope neurològica pot precisar tractament farmacològic (antiepilèptic, anticoagulant, etc.) o intervencionista (catèters i/o cirurgia).

Valvulopaties

ico-testimoni-cardiologia“Fa anys, en una revisió escolar, em van detectar un buf cardíac. Era una valvulopatia congènita. Des d’aleshores he seguit controls cardiològic periòdics sense novetat però, fa dues setmanes, em van comunicar que la vàlvula no tancava bé i era convenient intervenir abans que apareguessin símptomes”.
El cor està format per quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles) que es comuniquen entre sí a través de les VÀLVULES CARDÍAQUES. La seva apertura permet el pas de la sang d’una cavitat a l’altra i, el seu tancament, evitar el retorn del corrent sanguini durant el cicle cardíac.

El cor disposa de quatre vàlvules:

  • V. Aòrtica: separa el ventricle esquerre de l’artèria aorta.
  • V. Mitral: comunica l’aurícula i el ventricle esquerres.
  • V. Tricúspide: comunica l’aurícula i ventricle drets.
  • V. Pulmonar: separa el ventricle dret de l’artèria pulmonar.

Ens referim a:

  • Estenosi valvular: quan existeix un estrenyiment de l’orifici valvular al pas de la sang entre cavitats.
  • Insuficiència valvular: quan no tanca la vàlvula prou hermèticament, provocant un flux invers de la sang d’una cavitat a l’altra.

Causes:

les vàlvules cardíaques poden afectar-se per problemes congènits, malaltia reumàtica, traumatismes, infeccions i envelliment (degenerativa). A l’actualitat, la causa més freqüent és la degenerativa, pròpia de l’edat avançada que cursa amb enduriment, esclerosi i calcificació de les vàlvules.

Així mateix, hi ha bufs de tipus funcional que no impliquen una alteració valvular estructural. Solen ser temporals i relacionades amb situacions intercurrents com l’anèmia, taquicàrdia, etc.

Segons el grau d’afectació es classifiquen en:

  • Lleugera: afectació mínima que no requereix tractament, només seguiment mèdic.
  • Moderada: requereix un seguiment més periòdic. En algunes ocasions pot precisar tractament farmacològic o fins i tot, cirurgia valvular.
  • Severa: tot essent asimptomàtiques, requeriran considerar el tractament quirúrgic en forma de reparació valvular o recanvi valvular protèsic.
Llegir més
Mètodes Diagnòstics:

  • Exploració física: Demostra la presència d’un buf a l’auscultació cardíaca.
  • Electrocardiograma: Permetrà valorar signes de creixement o sobrecàrrega d’alguna de les cavitats cardíaques que orientin cap a una afectació valvular.
  • Ecocardiograma Doppler Color transtoràcica: La tècnica rutinària més utilitzada per avaluar la morfologia i funcionament de les vàlvules.
  • Ecografia transesofàgica: Imatges obtingudes a través d’una sonda introduïda per l’esòfag. Permet analitzar les vàlvules amb major definició. És de gran utilitat davant la sospita d’infecció valvular i masses intracardíaques.
  • Ressonància Magnètica Cardíaca: Ofereix un detall anatòmic i funcional de les vàlvules. De gran utilitat per a l’estudi de masses intracardíaques.

Tractaments:

  • Reparació valvular: Representa la reconstrucció quirúrgica de la vàlvula.
  • Recanvi valvular: Implica substituir la vàlvula per una pròtesi biològica o mecànica. Habitualment es realitza per via quirúrgica però quan el risc quirúrgic és elevat, es procedeix al recanvi valvular mitjançant un cateterisme cardíac.

Insuficiència cardíaca

ico-testimoni-cardiologiaDesprés de patir un infart em costava respirar, em cansava, se m’inflamaven els peus. Per les nits no podia dormir bé, havia de seure en una butaca i obrir la finestra per respirar millor… una sensació terrible…”.

Què és la insuficiència cardíaca?

El deteriorament progressiu de la capacitat contràctil del cor limita el bombeig de volum de sang necessari per a la resta de l’organisme. Es produeix a causa d’alteracions estructurals o funcionals que afecten al cor. Depenent de la cavitat afectada parlarem d’insuficiència cardíaca esquerra o dreta.

Quines són les causes?

Les més freqüents solen ser hipertensió arterial, infart de miocardi, miocardiopaties, valvulopaties, miocarditis o arítmies.

Quina simptomatologia presenta la insuficiència cardíaca?

  • La insuficiència cardíaca esquerra acostuma a manifestar-se en forma de tos i cansament progressiu a l’esforç o dificultat respiratòria aguda.
  • La insuficiència cardíaca dreta es caracteritza per retenció de líquids (detectable a través d’un augment de pes), augment del perímetre abdominal i edemes o turmells inflamats.
Llegir més

Com es diagnostica la insuficiència cardíaca?

  • Exploració física i auscultació cardíaca.
  • Radiografia de tòrax: revela signes de congestió pulmonar.
  • Electrocardiograma: objectiva la presència d’arítmies, alteracions de la mida de las cavitats o signes d’infart.
  • Ecocardiograma Doppler Color: descriu les alteracions del múscul cardíac, funcionament valvular i quantificació de la funció cardíaca.
  • Ressonància Cardíaca: tècnica per excel·lència de l’estudi anatòmic i funcional cardíac.
  • Cateterisme cardíac: analitza el número i grau d’obstruccions coronàries en pacients amb infart de miocardi o angina inestable.

Quin és el tractament d’una insuficiència cardíaca?

  • Mesures físiques: limitar el consum de sal i líquids.
  • Farmacològic.
  • Intervencionista: revascularització coronària mitjançant cateterisme cardíac (angioplastia) i/o cirurgia (by-pass coronari).
  • Implantació de marcapassos resincronitzador: estimulació sincrònica entre cavitats cardíaques que permetin optimitzar la contracció global.
  • Trasplantament cardíac: : en situacions irreversibles.

Mort sobtada de l’esportista

ico-testimoni-cardiologiaRecentment es va retransmetre la mort sobtada d’un esportista durant un partit de futbol. Tal vegada és perjudicial fer esport?”.
L’exercici físic és beneficiós per a la salut. El problema és el gran impacte que genera la difusió televisiva d’un esportista d’elit, considerant el paradigma de salut i aptitud física, desplomant-se arran d’una mort sobtada. Però en realitat la seva incidència és baixa (1-2 per cada 100.000 esportistes).

Les causes més freqüents de mort sobtada en l’esportista estan relacionades amb arítmies malignes secundàries a cardiopaties. En els joves solen ser per cardiopaties congènites i, en majors de 35 anys, per malaltia coronària obstructiva.

Es pot prevenir?

Seria de gran ajut disposar d’informació sobre la condició cardiovascular abans de sotmetre’s a un entrenament físic intens. És important:

  • Descartar possibles símptomes relacionats amb l’exercici (ex. síncope, dolor toràcic, palpitacions).
  • Valorar antecedents familiars de mort sobtada o síncope.
  • Sol·licitar una Prova d’esforç. Federacions esportives ja ho consideren una prova cardiològica obligatòria.
  • Disposar de la informació anatòmica del cor. Una simple ecocardiografia cardíaca permet identificar patologies cardíaques congènites excloents per realitzar esport de competició.

CONSULTA LA NOSTRA UNITAT DE CARDIOLOGIA ESPORTIVA